El Conjunt Monumental de Sa Roca, catalogat com a monument històric artístic i d’interès nacional, es troba al cim del turó de la Roca. Organitzem visites guiades o autoguiades per tal de donar a conèixer el seu ric patrimoni i història. Està  format pel castell de Sant Martí Sarroca (S.X) i l’església romànica de Santa Maria (S. XI).

L’església romànica de Santa Maria és la peça arquitectònica més genuïna del conjunt medieval de La Roca i està catalogada com a monument històric artístic per la Generalitat de Catalunya des del 1931.

Aquest temple va ser erigit a finals del S. XII i consagrat el 1204. Està construït sobre un edifici religiós anterior, del segle X. El seu absis es considera el millor de totes les terres catalanes en el seu estil.

A l’interior, s’hi pot contemplar el retaule gòtic de l’Ascensió del Senyor, datat el 1421, del taller de Lluís Borrassà i atribuït a Jaume Cabrera.

Té afegits d’estils posteriors, com el campanar octogonal, del segle XVI, construït damunt el cimbori, una capella barroca, una porta d’estil renaixentista a la façana oest i una capella neoclàssica, edificada sobre el braç nord del creuer dels segles XVII i XVIII, amb un altar i retaule barrocs Ramon Moret (1718). Gràcies al seu interès, va ser restaurada el 1906 per l’insigne arquitecte i polític Josep Puig i Cadafalch.

El Castell dels Santmartí va ser construït al S. X per Guillem, fill del fundador de la nissaga dels Santmartí i veguer del Penedès, Galí Santmartí. Al segle XII va ser quan s’hi van fer altes muralles i s’hi van construir estances nobles. Mir Geribert, membre de la família comtal de Barcelona i autoproclamat Príncep d’Olèrdola, el va reforçar com a fortificació militar.

En temps de Pere el Cerimoniós (1360), el Castell va ser propietat de la Casa de Barcelona i després, va passar a ser possessió de la família dels Cervelló. Aquests van vendre el Castell a la Pia Almoina per pagar uns deutes, entitat que va senyorejar-lo fins al 1837.

El Castell va tornar a tenir ús militar durant la Guerra de Successió i va ser un dels últims nuclis de resistència a les tropes de Felip V, davant les quals va capitular el 18 de setembre, una setmana després que Barcelona i els seus defensors van ser perseguits fins a Sant Quintí de Mediona i morts quan van ser trobats allà, juntament amb la gent d’aquell poble.

Amb la desamortització es va accelerar la degradació del conjunt arquitectònic, que en molts casos va ser utilitzat com a proveïdor de materials per a la construcció de noves cases del poble. No obstant, el Castell encara va tornar a ser reforçat durant la primera guerra carlina, però la seva decadència ja no es va aturar fins a mitjans del segle passat, quan una iniciativa popular va promoure la rehabilitació del conjunt.

De l’estructura del castell de Sant Martí s’ha reedificat la part formada per les estances més nobles, que formen un pati interior de forma trapezoïdal. La Sala Gòtica evoca l’antic menjador del castell, originàriament d’estil romànic. La Sala de Ponent està restaurada d’estil renaixement. A l’Ala Sud, la primera planta allotjava les antigues habitacions o dormitoris (les finestres conserven els seients festejadors). La planta baixa era l’antic celler de vi del castell, d’estil romànic.

A la planta baixa, hi trobem les Quadres, sala que manté la seva estructura original del segle XI i les antigues Cuines del castell, que ocupen tres sales de la planta baixa de l’edifici. Aquests dos espais s’han convertit en museu i actualment contenen troballes arqueològiques trobades al municipi i un espai amb elements de la vida quotidiana de segles enrere.